David Casacuberta “necessitem urgentment l’Obama de la participació política”

David Casacuberta és professor de filosofia de la ciència a la Universitat Autònoma de Barcelona i, a més, destaca per una llarga trajectòria en l’activisme a la xarxa i el net art. En les seves intervencions al Màster en Web ens ajudarà a entendre les bases dels aspectes socials del canvi tecnològic al llarg de la història de la web.

Fa uns mesos celebràvem el 40 aniversari del naixement d’Internet.  Per molts internet és la última frontera -un darrer espai de  llibertat i el caldo de cultiu per al canvi social- per d’altres,  Internet és la materialització (virtual) del big brother.  En quin  punt creus que ens trobem?

David Casacuberta

Crec que ara mateix ens trobem en una sana i profunda revisió de tots  dos tòpics. Per un cantó la inclusió de Internet a gairebé totes les tasques de la  nostra vida diària ha dinamitat la visió d’Internet com a utopia.  És  molt difícil tornar a pensar en Internet com l’espai de llibertat i  transformació absoluta mentre un va esborrant spams on se l’informa de  què ha guanyat la Loteria de Windows o reb el test “Quina beguda  refrescant ets” al Facebook. Això no són exactament males notícies: adonar-nos que Internet és una  eina per actuar al món real, aquí i ara i no un espai paral·lel on  organitzar-nos en un món utòpic és molt bona notícia. Tanmateix,  malgrat ara sigui bàsicament una eina quotidiana, cal no oblidar la  seva capacitat d’alliberament i empoderament. La relectura “Big Brother” també ha tingut que estar revaluada,  bàsicament perquè els escenaris catastrofistes que estaven tan de moda  a finals dels 90 han demostrat ser molt exagerats i poc fiables. Els  interessos que plaguen Internet són tan variats que resulta molt  difícil construir un lobby potent -gubernamental o empresarial- capaç  de retallar les nostres llibertats bàsiques. A més, Internet és un  fenomen global, de manera que qualsevol mètode de control local  acabarà sent respost per una altra acció local de sentit contrari,  tant en el camp polític -pensem en com els activistes polítics xinesos  són capaços de saltar-se els controls de la particular muralla xinesa  que el seu govern ha introduit a internet, o de com de complicat  resulta evitar la pirateria a Internet. Estem per tant en un moment perfecte per a reflexionar sobre les  implicacions polítiques i socials d’Internet, un cop ens hem  deslliurat dels clichés i cerquem establir una comprensió molt més  genuina.

Barack Obama és el president dels Estats Units i sembla que l’ús  d’Internet i els Social Media hi han jugat un paper determinant.  Nombrosos articles lloen la seva estratègia per movilitzar els seus  simpatitzants i provocar el canvi.  Power to the people?

Sens dubte l’estratègia d’Obama ha estat inmillorable a nivell  comunicatiu. Obama i el seu equip han estat els primers d’utilitzar la  web 2.0 d’una forma sistemàtica per facilitar la comunicació i  l’organització d’una campanya política. Fins ara, els pocs polítics  que s’hi ficaven en el tema cercaven més semblar avançats  tecnològicament que realment creure en les possibilitats d’aquest nou  mitjà. Amb Obama tot ha canviat, i tots els polítics volen convertir- se també en estrelles de la web 2.0. Ara bé, desenvolupar una campanya només és una de les coses que permet  Internet, i encara podem fer moltes més per aconseguir una política  molt més participativa i oberta.

Suposem que amb Internet la societat ja té un mitjà a la seva  disposició per fer sentir la seva veu. Estem preparats per fer-la  sentir?

Sens dubte és la gran pregunta. Els pocs experiments que s’han fet  sobre participació política a nivell local acostumen a donar resultats  força pobres. També és cert que no estan excesivament ben  desenvolupats, de manera que no acaben de provar res. Personalment,  crec com deia Abraham Lincoln, que tothom sap on li apreta la  sabata. Només amb els nostres mòbils vam ser capaços de mobilitzar- nos contra la falta de transparència del PP sobre l’atemptat a Atocha.  La falta de participació en propostes de democràcia local directa crec  que expressa més aviat, per un cantó, la poca confiança que la  població té en aquest tipus de consultes i per l’altra la poca  serietat en què aquestes consultes es fan. Necessitem urgentment l’Obama de la participació política.

Vols aprofitar per fer arribar algun missatge als estudiants abans  de les classes?

Que han escollit un moment perfecte per estudiar aquestes coses. Hem  passat l’època de vendre fum i de les utopies i distopies. Ara tenim  prou experiència i un volum de coneixements suficientment important  per a començar a entendre la xarxa i plantejar noves estratègies i  formes de treball.